Unitat 1: El sector primari i les grans unitats de producció
Index:
1.1 - Els estats en el món actual1.2 - L’organització política dels estats
1.3 - Els estats segons l’organització territorial
1.4 - Els grans àmbits geopolítica
1.5 - L’ONU, l’organització dels estats del món
1.6 - La Unió Europea
1.7 - Espanya, un estat de la Unió Europea
1.8 - Catalunya, una comunitat autònoma dins L’Estat Espanya
1.Els estats en el món actual
-
Què és un estat
L’estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori i tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat .
Els estats canvien
Actualment, el món està format per uns 200 estats. Però aquest nombre i el territori dels estats han variat al llarg de la història i ho continuen fent, ja que es poden reduir o ampliar com a resultat d’una guerra, d’un procés d’idependència o d’un tractat internacional.
Les funcions de l’estat
L’estat exerceix nombroses funcions:. Estableix relacions internacionals
. Garanteix la seguretat nacional
. Regula l’economia i les relacions laborals
. Proporciona serveis
Els estats fràgils
Els estats fràgils (també coneguts com estats fallits] són aquells en què les estructures estatals no tenen la voluntat política i/o la capacitat de dur a terme les funcions bàsiques per reduir la pobresa.
· la presència d’organitzacions para-policials o para-militars que usurpen l’ús de la violència a l’estat, i l’existència àmplia d’activitats il.lícites;
· la violació dels drets humans, i l’aparició reiterada de crisis humanitàires;
. l’existència de població d’esplaçada i refugiada, i també la fuga de cervells;. la tutela internacional i l’ajut oficial al desenvolupament (AOD) que reben;
en el temps.
. la incapacitat per generar recursos, i la corrupció generalitzada;. uns mals resultats socioeconòmics dilatats
L’estat del benestar
Al llarg del segle XX les funcions de l’estat es van ampliar i avui els estats intervenen en l’economia
i proporcionen serveis bàsics a la població.
Per això, amb els diners dels impostos, l’estat:
. Ofereix els ciutadans serveis públics, com la sanitat o l’educació, gratuïts per a tothom.
i proporcionen serveis bàsics a la població.
Per això, amb els diners dels impostos, l’estat:
. Ofereix els ciutadans serveis públics, com la sanitat o l’educació, gratuïts per a tothom.
.Atorga subvencions per atendre la població necessitada.
. Estableix un sistema de pensions que permeten viure dignament als qui per edat o salut ja no estan en condicions de treball.
. Estableix un sistema de pensions que permeten viure dignament als qui per edat o salut ja no estan en condicions de treball.
2.L’organització política dels estats
Els estats democràtics
Als estats democràtics o de drets el poder està repartit per evitar que una sola persona o un grup controli tot l’estat:
. El parlament té el poder legislatiu , és a dir, aprova les lleis i administra la el govern.
. El govern té el poder executiu.
. Els jutges exerceix el poder judicial: vigilen que els ciutadans i les institucions compleixin les lleis.
Les dictadures
En les dictadures tots els poders de l’estat estan en mans d’una persona o d’un grup.
Moltes vegades, aquestes persones han pres el poder de manera violenta d’espres d’un cop d’estat o una revolució.
Les monarquies i les repúbliques
Les monarquies són estats en els quals el cap de l’estat és un rei.
Les monarquies democràtiques poden ser:
Monarquia constitucionals , si el monarca participa en les tasques de govern en la mesura que determinin la constitució.
Monarquia parlamentària , si el monarca és el cap de l’estat, però no exerceix cap axió de govern.
Monarquia parlamentària , si el monarca és el cap de l’estat, però no exerceix cap axió de govern.
Les repúbliques són estats en els quals el cap de l’estat és un precident.
República parlamentària , quan el cap de l’estat és triat per parlamen i no coincideix amb el cap de govern .
Repúbliques precidensialista , quan el cap de l’estat coincideix amb el cap de govern i és triat directament pels ciudadans.
Els estats segons la religió:
Segons la posició que la religió ocupa dins l’estat, hi ha estats laics, estats confessionals i teocràcies.
· Els estats laics presenten una separació total entre la religió i l’estat.
· Als estats confessionals hi ha una religió oficial que gaudeix d’amplis privilegis.
· Els estats teocràtics professen una religió oficial.
3.Els estats segons l’organització territorial
Les monarquies i les repúbliques
Generalment els estats s’organitzen en unitats territorials més petites per administrar més bé el territori.
. L’ administració central.
. L’administració regional o loca.
Els estats centralitzats
En estat centralitzat l’administració central governa tot el territori de l’estat.
Els estats descentralitzats
Als estats descentralitzat, encara que les institucions estatals exerceixin l’autoritat en tot l’estat i existeixen unes lleis comunes per a tots els territoris, les regions tenen institucions pròpies.
4.Els grans àmbits geopolítics
La regulació de les relacions internacionals
Els estats es relacionen amb altres països. Normalment , aquestes relacions són pacífiques:
· Estableixen contactes diplomàtics amb altres països a través de les ambaixades i els consolats.
. Mantenen intercanvis econòmics per abatir-se de productes i serveis que els falten i vendre els que els sobren.
. Es produeixen moviments de població entre els estats per motius de feina, estudis, turisme…
. Estableixen relacions culturals, com ara els acords entre universitats i centres de recerca.
Les organitzacions internacionals
Les organitzacions internacionals són associacions que els estats han creat voluntàriament per tractar qüestions d’interès comú, adoptar decisions i solucionar conflictes.
Els estats actuals entre la internacionalització i l’aprofundiment nacional
La majoria d’estats actualment estan condicionats, principalment, per dos factors, un d’exterm i l’altre intern:
. Com a factor extern els estats han hagut de tranferir algunes decisions cap a institucions supranacional.
. Com a factor intern cal entendre que a l’interior sovint creixen reivindicacions de minories o poble.
Com han d’afrontar els estats aquests reptes?
. El repte de la globalització requereix de més cooperació en iniciatives i organitzacions transnacionals.
. El repte de les reivindicions de les identitats internes diferents de la majoritària requereix d’iniciatives dialogades, sovint descentralitzadores, que reconeguin la diversitat.
5.L’ONU, l’organització dels estats del món
L’organització de les Nacions Unides (ONU) es va fundar el 1945 després de la Segons Guerra Mundial.
. Defensar els drets humans.
. Mantenir la pau.
. Treball en la cooperació internacional
La intervenció de l’ONU en conflictes entre estats
Quan hi ha un conflicte greu entre estats i intervé la communitat internacional, aquesta interveció està tutelada per l’ONU.
6.La Unió Europea
La història de la UE
Després de la Segona Guerra Mundial (1939 - 1945), es va reprendre la idea de la crear una organització per fomentar la cooperació entre els països europeus.
. Competir units
. Van desenvolupar polítiques econòmiques comunes.
. Van establir la llibertat de circulació de béns.
. Es va desenvolupar el dret comunitari, lleis comunes de compliment obligatori en tots els
estats membres.
Unió econòmica i coordinació política
Darrerament s’ha aprofundit en la integració econòmica i política:
. El 2002 es va fer realitat la unió econòmica i monetatària amb l’entrada en circulació de la moneda única, l’euro.
. El tractat de Lisboa, que va entrar en vigor el 2009, va establir la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (dignitat, llibertat, igualitat, ciutadans i justícia) per a tots els ciutadans comunitaris.
. El 2010 es va establir l’anomenada Estratègia Europea 2020
Les institucions de la UE
Els estats membres de la UE deleguen part de la seva sobirania en algunes institucions independents que representen els interessos de la Unió en conjunt.
7.Espanya, un estat de la Unió Europea
El sistema polític
La constitució espanyola de 1978 defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret
. És un estat social perquè l’estat intervé amb la voluntat d’aconseguir una societat més justa.
. És un estat democràtic perquè els ciutadans participen en el govern.
. És un estat de dret perquè les lleis obliguen tots els espanyols i les institucions, i perquè es reconeixen una sèrie de drets als ciutadans.
Les principals institucions
Les principals institucions de l’Estat espanyol són la Corona, les Corts, el Govern i els tribunals i jutjats.
L’organització territorial
Territorialment Espanya s’organitza en municipis, províncies i comunitats autònomes.
. Hi ha més de 8.100 municipis, governats cadascun per un ajuntament.
. Els municipis s’organitzen en 50 províncies, administrades per les disputacions provincials o altres corporacions de caràcter representatiu.
. Les províncies s’agrupen en 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla).
8.Catalunya, una comunitat autònoma dins de l´Estat espanyol
El municipi
El municipi és l’ens local bàsic.
La comarca
La comarca és una entitat local de caràcter territorial.
La vegueria
La vegueria està constituïda per una agrupació de municipis.
Un cas singular, la Vall d’Aran
El 2015 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de règim especial de l’Aran, que reconeix la realitat nacional occitana.
Els organismes supramunicipals
Els organismes d’administració supramunicipal són una conseqüència del creixement accelerat de la ciutat i dels processos d’urbanització, que generen problemes comuns i demanen respondre coordinades.
Xavi Garcia i Jordi Prades
