TEMA 4

INDEX
4.1.El pes de sector terciari al món
4.2.El comerç: factors i tinologia
4.3.Els transports
4.4.L'impacte mediambental i del transport
4.5.El comerç i el transport a la Unió Europea
4.6.El comerç i el transport a Espanya i a Catalunya

4.1.El pes de sector terciari al món

4.1.1.La importància dels serveis

Reben el nom de serveis les activitats que no produeixen béns materials i que estan destinades a atendre les necessitats de les persones o de les empreses: sanitat, educació, finances, etc.

4.1.2.Tipus de serveis

Els serveis es poden classificar en dos grans grups:

.Serveis públics.

.Serveis privats.

4.1.3.La deslocalització dels serveis

tradicionalment els serveis s’han localitzat a les àrees urbanes, perquè és aquí on hi ha un nombre més alt de consumidors, empreses i administracions de l’estat.

4.2.El comerç: factors i tipologia

4.2.1.Els sectors de l’activitat comercial

El comerç és el conjunt d’activitats d’intercanvi d’intercanvi de béns i serveis entre els productors i els consumidors.

4.2.2.Comerç interior i comerç exterior

Hi ha dos tipus de comerç:el comerç interior i el comerç exterior.

Normalment, en el circuit comercial intervenen dos tipus d’intermediaris comercials:

.Els minoristes.

.Els majoristes

4.2.3.L’organització del comerç mundial

El comerç mundial està regulat mitjançant acords que s’estableixen entre els països i a l’Organització Mundial de Comerç (OMC) , a la qual pertanyen gairebé tots els estats del món.

4.3.Els transports

4.3.1.Què són els serveis de transport

Els transport es una activitat fonamental del sector de serveis. Consideix a translladar persones i mercaderies d’un indret a un altre.

.Els mitjans de transport.

.Les infraestructures.

4.3.2.Les funcions del transport

En l’actualitat, els serveis de transport compleixen tres funcions:

.Una funció econòmica.

.Una funció social.

.Una funció política.

4.3.3.La xarxa de transport

La xarxa de transport és el conjunt d’infraestructures creades per a la circulació.

4.3.4.Les grans xarxes mundials de transport

Les principals xarxes mundials de transport són les següents:

.El transport terrestre.

.Les rutes aèries.

.Les rutes marítimes.

4.4.L’impacte mediambiental del transport

4.4.1.La sostenibilitat del transport naval

La major part del trànsit de mercaderies es fa per mar i aquesta tendència encara augmentarà més els propers anys.

4.4.2.L’impacte de la navegació aèria

La reducció dels costos dels viatges ha fet que s’incrementi notablement el tràfic de passatgers, sobretot per la demanada turística, les migracions i els viatges de negocis.

4.4.3.Els transport terrestre i els problemes mediambientals que causa

els efectes del transport terrestre estan relacionats amb l’increment de cotxes, camions i l’extensa xarxa ferroviària, que tenen una incidència important i diversa sobre el medi

4.5.El comerç i el transport a la Unió Europea

4.5.1.Consolidació de les relacions Estats Units-Unió Europea

Els Estats Units i la Unió Europea són grans socis comercials.

4.5.2.Els desafiaments principals per al transport europeu

La Unió Europea orienta les polítiques comunes de transport a superar tant els principals problemes a què s’enfronta el transport europeu actual com a crear una variable xarxa de transport europea basada en els anomenats grans eixos o corredors intermodals.

4.6.El comerç i el transport a Espanya i a Catalunya

4.6.1.El comerç a Espanya

L’activitat comercial és una de les més importants en l’economia espanyola.

4.6.2.Comerç interior

Del total de persones que treballen en el comerç, més de la meitar (el 64%) ho fan en el comerç minorista.

4.6.3.El comerç exterior a Espanya

La balança exterior espanyola ha estat tradicionalment deficitària, per la gran dependència de l’exterior de l’exterior en productes energètics, matèries primeres i béns d’equipament.

4.6.4.El comerç a Catalunya

L’activitat comercial sempre ha estat important en l’economia catalana, que darrerament ha experimentat una forta terciarització

4.6.5.El transport a Espanya

La xarxa de transport a Espanya s’ha caracteritzat per una concepció radial i perquè és un sistema desequilibrat que no ofereix la mateixa densitat en tot el territori.

4.6.6.El transport a Catalunya

El transport terrestre es caracteritza per una xarxa de carreteres i autopistes que connecta la frontera de França amb Barcelona.

TEMA 3: Els recursos minerals, les fonts d'energia i el sector industrial


INDEX:

3.1.L'explotació dels recursos naturals: la mineria

3.2.Les fonts d'energia

3.3. La indústria i el paisatge industrial

3.5.Les grans potències industrials del món, els països emergents i les noves àrees en procés d'industrialització

3.6.Els recursos naturals i la indústria a Espanya

3.7.Els recursos naturals i la indústria a Catalunya

3.8.Els reptes mediambientals

Ens fem preguntes. Per què els mineral rars són considerats recursos estràtegics?

La tecnologia industrial necessita per desenvolupar-se una sèrie de matèries primeres poc abundants. Com que són tan escasses, s'han convertit en recursos estratègics.

Tecnologia i recursos en la vida quotidiana

Mostra dels usos que fem en la vida quotidiana de productes tecnològics que necessiten recursos rars i formes d'energia diverses.

Exemples: Tabletes tàctils, llums de baix consum, turbines eòlogiques, etc

3.1.L'explotació dels recursos naturals: la mineria

Els recursos són productes naturals que poden proporcionar una utilitat o benefici a l'ésser humà com els minerals, el sòl, l'aigua dolça els boscos, la llum del Sol.

L'explotació dels recursos depén de:

.El desenvolupament tecnologic

.El cost de l'explotació

.El comportament dels mercats.

Els minerals són un tipus de recurs natural. Quan els minerals es troben en concentracións elevades en un lloc, parlem de jaciments.

Les explotacións mineres es clasifiquen en 4 tipus:

-a cel obert

-mines subterrànies

-mineria submarina

-minaria per pous de perforació.

La mineria planteja diversos problemes:

.Té un fort impacte mediambental

.Un consum excessiu dels minerals pot esgotar els jaciments

.Als països menys desenvolupats provoca  conflictes armats

3.2.Les fonts d'energia

Es classifiquen:

-Segons la durada: energia renovable (No es gasten amb l'ús) i no renovables ( No poden restablir-se a curt temini).

-En funció d'on l'obtenen: Energies primàries (s'obtenen directament de la natura) i energies secundàries (es produeixen a partir d' una energia primària).

3.3. La indústria i el paisatge industrial:

.La indústria és un conjunt d'activitats de transformació de recursos naturals, de matèria primera en producte elaborat, utilitzem maquinària.

El sistema de producció industrial es caracteritza per:

.Innovacións tècniques

.Divisió del treball

.Producció a gran escala.

Segons la destinació del producte les indústries poden ser:

.Indústries de base: Transformen les matèries primeres en productes semielaborats ( la siderúrgica, metalúrgica, química de base i la cimentera)

.Indústries de béns d'equip: Fabriquen maquinària i altres béns necessaris per a altres empreses industrials ( motors, vaixells, trens...)

.Indústries de béns de consum: Elaboren productes finals per al consum de les persones (tèxtil, moble...)

Actualment se separen les àrees industrials de les residencials i es creen infraestructures de transport com autopistes,  ferrocarrils... També es creen àrees d'emmagatzematge i comercialització separades de les zones de producció.

3.4.La localització i la deslocalització industrial

.Factors de la localització d'una indústria:

- Accés a la innovació i a la informació

- Proximitat a altres industries similars

- Bones comunicacions

- Capital

- Proximitat als mercats

- Disponibilitat i má d'obra qualificada

- Proximitat als recursos energètics i a les matèries primeres

- Factors mediambentals

- Altres factors (preu del sol...)

La deslocalització industrial suposa el trasllat d'una part de les activitats productives d'una empresa d'un païs a l'altre.

3.5.Les grans potències industrials del món, els països emergents i les noves àrees en procés d'industrialització:

La Xina és la primera potència manufacturera.

Potències emergents són Índia, Brasil i Sud Àfrica. Noves àrees amb procés d'industrialització se situen a Llatinoamèrica i Àsia.

3.6. Els recursos naturals i la indústria a Espanya:

LA MINERIA I L'EXPLOTACIÓ DE LES FONTS D'ENERGIA

La indústria a Espanya va començar a mitjan segle XIX. Al primer terç de segle XX va créixer molt.


Aquí hi ha un vídeo que ho explica
Fes CLICK

EL PROCÉS D'INDUSTRIALITZACIÓ

La industrialització a Espanya va començar a mitjan segle XIX, més tard que en altres països europeus.

A partir de 1975, la indústria espanyola va entrar en crisi.


LA INDÚSTRIA ESPANYOLA ACTUAL

La crisi econòmica mundial, que va començar el 2007, a l'estat espanyol ha tingut una  gran incidència i ha confluït amb una crisi pròpia causada per la bombolla immobiliària.


3.7.Els recursos naturals i la indústria a Catalunya

Els recursos naturals de Catalunya són:

- El petroli
- La força hidràulica
- Les centrals nuclears
- El gas natural
- Les energies renovables

. La industrialització a Catalunya es va produir al segle XIX a partir del predomini de la indústria tèxtil

3.8.Els reptes mediambientals

.Des del començament de la industrialització, l'activitat industrial i la conservació del medi ambient han estat conceptes oposats.

.Als països desenvolupats la consciència de conservació de la natura està més estesa que els països en vies de desenvolupament.

.Un dels principals problemes mediambentals es generen en produir energia a partir de combustibles fòssils.

.Indústries per a la millora del medi ambient: produir energia a partir de fonts renovables, millora la eficiència energètica ( fabricar bombetes de baix consum ), processament de residus perquè es puguin reutilitzar (plantes de biocombustible que s'elabora a partir d'oli vegetal usat).

Unitat 2: El sector primari i les grans unitats de producció

Index:

2.1 - El sector primari en l'actualitat
2.2 - Els diferents tipus d’agricultura
2.3 - Els paisatges agrícoles
2.4 - Els elements humans del paisatge agrari
2.5 - Els grans espais agrícoles al món
2.6 - La ramaderia
2.7 - La pesca i l'explotació forestal
2.8 - La Unió Europea i el sector primari
2.9 - El sector primari a Espanya
2.10 - El sector primari a Catalunya
2.11 - Els problemes de la sostenibilitat del sector primari

TEMA 2 

2.1.El sector primari en l’actualitat

Les activitats del sector primari:
L’alimentació és una de les necessitats bàsiques de l’esser humà.


La situació actual del sector primari:
La població mundial dedicada al sector primari suposa el 40% del total de la població activa.




El despoblament i la recuperació d’àrees rural:
L’èxode rural cap a les ciutats té diversos causes. L’abandonament massiu del camp s’ha produït per la implantació de noves tècniques agràries, per l’atracció de les formes de vida 
urbana.

2.2.Els diferents tipus d’agricultura

Característiques de l’agricultura:

. L’especialització de la producció.

. La mecanització de les feines del camp.

. L’ús de tècniques de conreu avançades.

. Els sistema d’emmagatzematge, transport i comercialització a gran escala.

L’agricultura en les regions en desenvolupament:

Als països en vies de desenvolupament conviuen diverses formes d’agricultura.

. L’agricultura tradicional

. L’agricultura de subsistència.

. L’agricultura d’artiga.

. L’agricultura irrigada monsònica.

. L’agricultura de plantació

Aquest sistema va ser implantat pels colonitzadors europeus a Amèrica, Àfrica, L’Índia i el sud-est asiàtic.

2.3.Els paisatges agrícoles

El relleu
El relleu condiciona el tipus de paisatges agrari, perquè influeix en les activitats agràries que s’hi practiquen.

El tipus de sòl
Les plantes absorbeixen del sòl les substàcies necessàries per viure.

El clima
Cada planta necessita unes condicions determinades de temperatura, insolació i humitat per créixer.


Video: https://www.youtube.com/watch?v=IX_Qh7lB-QI


Hi ha principalment, quatre factors climàtics que limiten l’activitat agrícola:

. El fred extrem.

. La calor excessiva.

. La humitat elevada.

. L’aridesa.

2.4.Els elements humans del paisatge agrari

Les parcel.les
L’explotació agrària és l’espai físic on es desenvolupen les activitats pertanyents a una unitat econòmica amb un sol propietari, que pot ser una persona o una empresa.

Els sistemes de conreu

. Amb l’agricultura intensiva es vol treure el màxim profit de la terra.

. L’agricultura extensiva es practica en grans parcel.les que no s’exploten íntegrament, sinó que se’n deixa una part en guaret.

. Els conreus de secà en desenvolupament amb l’aigua, que reben de la pluja.

La varietat de conreus

. Quan a expotacions agrícoles només es conrea un producte, es tracta de monocultura.

. Quan es conreen espècies vegetals diferents en una mateixa explotació agrícola, parlem de policultura.

Altres elements que defineixen els paisatges agrari

. Als paisatges ramaders.

. Als paisatges forestals.

2.5.Els grans espais agrícoles al món

Els grans espais agrícoles al món:
Les zones de clima temperat presenten les àrees agrícoles més extenses i més productives del planeta. Tenen una important superfícies de sòl apte per a l’agricultura i una disponibilitat important de recursos hídrics.

Els factors demogràfics, econòmics i tecnològics:

. Les grans concentracions de població, que constitueixen importants mercats per als productes alimentaris i a la vegada proporcionen mà d’obra com és el cas de l’agricultura de l’arròs al sud-est asiàtic.

. La disponibilitat de capitals i mitjans de finançament i d’accés a les xarxes de transport com succeeix amb l’agricultura de la Unió Europea.

. L’accés a recursos tecnològics, com ara la maquinària, els adobs químics.

Els factors mediambientals:

. La distribució de sòls.

. La contaminació ambiental.

. Els recursos hídrics.

. El canvi climàtic.

2.6.La ramaderia


La ramaderia en l’actualitat:
La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes que donen (carn, llana, ous, etc.) o la força de treball.

Ramaderia sedentària, nòmada i transhumant:

La ramaderia més estesa al món és la ramaderia sedentària, en la qual el bestiar no es desplaça per obtenir aliments, perquè disposa de pastures o bé perquè s’alimenta amb pinsos.

Ramaderia extensiva i intensiva:
. La ramaderia extensiva es desenvolupa en grans explotacions en les quals el bestiar vaga pel camp i s’alimenta de pastures naturals.

. La ramaderia intensiva, també anomenada industrial, es practica en explotacions generalment petites i especialitzades en una espècie.

Contrastos entre països:

. Se seleccionen les races ramaderes per aconseguir més productivitat.

. El bestiar s’alimenta amb pinsos especials que permeten un engreix ràpid i es cria en granges molt grans que contenen d’animals en règim intensiu.

. La proliferació d’escorxadors i cambres frigorífiques permet l’emmagatzematge, la comercialització i la distribució dels productes ramaders.

2.7.La pesca i l’explotació forestal

Contrastos entre països:
La pesca és captura de peixos i altres espècies aquàtiques a mars, rius i llacs. Actualment el 85% de les captures mundials es destinen al consum humà.

Segons el lloc on es fan les captures, es distingeixen tres tipus de pesca:

. La pesca d’autoconsum.

. La pesca litoral o costanera.

. La pesca d’altura.

Les zones pesqueres i l’aqüicultura:
Normalment els llocs on la pesca és més abundant, els caladors, es concentren en zones de les plataformes continentals riques en plàncton, gràcies a la confluència de corrents marins o a la desembocadura dels rius.

L’explotació forestal
L’aprofitament dels boscos amb finalitat econòmica es coneix com a explotació forestal. D’aquesta pràctica s’obtenen molts productes diversos, com ara resines, suro, cautxú i matèries primeres per a la indústria farmacèutica.

2.8.La unió Europea i el sector primari

Les caracteristiques del sector primari
El sector primari ha anat perdent importància en l'economia de la Unió Europea. El 90% del territori Europeu es espai rural i més de la meitat d'aquest es dedica a activitats agràries.

Contrastos i desequilibris entre països
Dins de la Unió Europea hi ha grans diferències entre els estats membres, que han crescut després de les darreres ampliacions.

La producció agrària és molt variada i l'especialització regional n'és un tret fonamental:

. A L'Europa atlàntica
. A L'Europa mediterrània
. Les planes de l'interior

La Politica Agrària Comuna (PAC)
Des de la 1992, hi ha una Política Agrària Comuna (PAC) que comparteixen tots els països de la Unió Europea per aconseguir l'autoabastiment en productes alimentaris i garantir un nivell de vida digne als agricultors i ramaders comunitaris.

La Política Pesquera Comuna (PPC)
Hi ha una Política Pesquera Comuna (PPC) en tots els estats membres de la Unió Europea.
Tenen unes normes i són:

. S'estableixen quotes de pesca
. S'incentiva la renovació de la flota pesquera
. S'impulsa el desenvolupament de l'eqüicultura

2.9.El sector primari a Espanya

Les caracteristiques del sector primari
Actualment, la importància del sector primari a Espanya s'ha reduït pel que fa a la població ocupada (4,2%) i l'aportació al PIB (2,7%). 

Unitat 1: El sector primari i les grans unitats de producció

Index:

1.1 - Els estats en el món actual
1.2 - L’organització política dels estats
1.3 - Els estats segons l’organització territorial
1.4 - Els grans àmbits geopolítica
1.5 - L’ONU, l’organització dels estats del món
1.6 - La Unió Europea
1.7 - Espanya, un estat de la Unió Europea
1.8 - Catalunya, una comunitat autònoma dins L’Estat Espanya

1.Els estats en el món actual

-

Què és un estat

L’estat és la unitat política i administrativa superior que regeix un territori i tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat .

Els estats canvien

Actualment, el món està format per uns 200 estats. Però aquest nombre i el territori dels estats han variat al llarg de la història i ho continuen fent, ja que es poden reduir o ampliar com a resultat d’una guerra, d’un procés d’idependència o d’un tractat internacional.

Les funcions de l’estat

L’estat exerceix nombroses funcions:

. Estableix relacions internacionals
. Garanteix la seguretat nacional
. Regula l’economia i les relacions laborals
. Proporciona serveis

Els estats fràgils

Els estats fràgils (també coneguts com estats fallits] són aquells en què les estructures estatals no tenen la voluntat política i/o la capacitat de dur a terme les funcions bàsiques per reduir la pobresa.

· la presència d’organitzacions para-policials o para-militars que usurpen l’ús de la violència a l’estat, i l’existència àmplia d’activitats il.lícites;

· la violació dels drets humans, i l’aparició reiterada de crisis humanitàires;
. l’existència de població d’esplaçada i refugiada, i també la fuga de cervells;. la tutela internacional i l’ajut oficial al desenvolupament (AOD) que reben;
en el temps.
. la incapacitat per generar recursos, i la corrupció generalitzada;. uns mals resultats socioeconòmics dilatats

L’estat del benestar

Al llarg del segle XX les funcions de l’estat es van ampliar i avui els estats intervenen en l’economia
i proporcionen serveis bàsics a la població.

Per això, amb els diners dels impostos, l’estat:

. Ofereix els ciutadans serveis públics, com la sanitat o l’educació, gratuïts per a tothom.

.Atorga subvencions per atendre la població necessitada.
. Estableix un sistema de pensions que permeten viure dignament als qui per edat o salut ja no estan en condicions de treball.

2.L’organització política dels estats

Els estats democràtics

Als estats democràtics o de drets el poder està repartit per evitar que una sola persona o un grup controli tot l’estat:

. El parlament té el poder legislatiu , és a dir, aprova les lleis i administra la el govern.

. El govern té el poder executiu.

. Els jutges exerceix el poder judicial: vigilen que els ciutadans i les institucions compleixin   les lleis.

 Les dictadures

En les dictadures tots els poders de l’estat estan en mans d’una  persona o d’un grup.

Moltes vegades, aquestes persones han pres el poder de manera violenta d’espres d’un cop d’estat o una revolució.

Les monarquies i les repúbliques

Les monarquies són estats en els quals el cap de l’estat és un rei.

Les monarquies democràtiques poden ser:

Monarquia constitucionals , si el monarca participa en les tasques de govern en la mesura que determinin la constitució.

Monarquia parlamentària , si el monarca és el cap de l’estat, però no exerceix cap axió de govern.

Les repúbliques són estats en els quals el cap de l’estat és un precident.

República parlamentària , quan el cap de l’estat és triat per parlamen i no coincideix amb el cap de govern .

Repúbliques precidensialista , quan el cap de l’estat coincideix amb el cap de govern i és triat directament pels ciudadans.

Els estats segons la religió:
Segons la posició que la religió ocupa dins l’estat, hi ha estats laics, estats confessionals i teocràcies.

· Els estats laics presenten una separació total entre la religió i l’estat.

· Als estats confessionals hi ha una religió oficial que gaudeix d’amplis privilegis.

· Els estats teocràtics professen una religió oficial.

3.Els estats segons l’organització territorial

Les monarquies i les repúbliques

Generalment els estats s’organitzen en unitats territorials més petites per administrar més bé el territori.

. L’ administració central.

. L’administració regional o loca.

Els estats centralitzats

En estat centralitzat l’administració central governa tot el territori de l’estat.

Els estats descentralitzats

Als estats descentralitzat, encara que les institucions estatals exerceixin l’autoritat en tot l’estat i existeixen unes lleis comunes per a tots els territoris, les regions tenen institucions pròpies.

4.Els grans àmbits geopolítics

La regulació de les relacions internacionals

Els estats es relacionen amb altres països. Normalment  , aquestes relacions són pacífiques:

· Estableixen contactes diplomàtics amb altres països a través de les ambaixades i els consolats.

. Mantenen intercanvis  econòmics per abatir-se de productes i serveis que els falten i vendre els que els sobren.

. Es produeixen moviments de  població entre els estats per motius de feina, estudis, turisme…

. Estableixen relacions culturals, com ara els acords  entre universitats  i centres de recerca.

Les organitzacions internacionals

Les organitzacions internacionals són associacions que els estats han creat voluntàriament per tractar qüestions d’interès comú, adoptar decisions i solucionar conflictes.

Els estats actuals entre la internacionalització i l’aprofundiment nacional

La majoria d’estats actualment estan condicionats, principalment, per dos factors, un d’exterm i l’altre intern:

. Com a factor extern els estats han hagut de tranferir algunes decisions cap a institucions supranacional.

. Com a factor intern cal entendre que a l’interior sovint creixen reivindicacions de minories o poble.

Com han d’afrontar els estats aquests reptes?

. El repte de la globalització requereix de més cooperació en iniciatives i organitzacions transnacionals.

. El repte de les reivindicions de les identitats internes diferents de la majoritària requereix d’iniciatives dialogades, sovint descentralitzadores, que reconeguin la diversitat.

5.L’ONU, l’organització dels estats del món

L’organització de les Nacions Unides (ONU) es va fundar el 1945 després de la Segons Guerra Mundial.

. Defensar els drets humans.

. Mantenir la pau.

. Treball en la cooperació internacional

La intervenció  de l’ONU en conflictes entre estats

Quan hi ha un conflicte greu entre estats i intervé la communitat internacional, aquesta interveció està tutelada per l’ONU.

6.La Unió Europea

La història de la UE

Després de la Segona Guerra Mundial (1939 - 1945), es va reprendre la idea de la crear una organització per fomentar la cooperació entre els països europeus.

. Consolidar la pau

. Competir units

. Van desenvolupar polítiques  econòmiques comunes.

. Van establir la llibertat de circulació de béns.

. Es va desenvolupar el dret comunitari, lleis comunes de compliment obligatori en tots els 
estats membres.

Unió econòmica i coordinació política

Darrerament s’ha aprofundit en la integració econòmica i política:

. El 2002 es va fer realitat la unió  econòmica i monetatària amb l’entrada en circulació de la moneda única, l’euro.

. El tractat de Lisboa, que va entrar en vigor el 2009, va establir la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (dignitat, llibertat, igualitat, ciutadans i justícia) per a tots els ciutadans comunitaris.

. El 2010 es va establir l’anomenada Estratègia Europea 2020

Les institucions de la UE

Els estats membres de la UE deleguen part de la seva sobirania en algunes institucions independents que representen els interessos de la Unió en conjunt.

7.Espanya, un estat de la Unió Europea

El sistema polític

La constitució espanyola de 1978 defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret

. És un estat social perquè l’estat intervé amb la voluntat d’aconseguir una societat més justa.

. És un estat democràtic perquè els ciutadans participen en el govern.

. És un estat de dret perquè les lleis obliguen tots els espanyols i les institucions, i perquè es reconeixen una sèrie de drets als ciutadans.

Les principals institucions

Les principals institucions de l’Estat espanyol són la Corona, les Corts, el Govern i els tribunals i jutjats.

L’organització territorial

Territorialment Espanya s’organitza en municipis, províncies i comunitats autònomes.

. Hi ha més de 8.100 municipis, governats cadascun per un ajuntament.

. Els municipis s’organitzen en 50 províncies, administrades per les disputacions provincials o altres corporacions de caràcter representatiu.

. Les províncies s’agrupen en 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla).

8.Catalunya, una comunitat autònoma dins de l´Estat espanyol

El municipi

El municipi és l’ens local bàsic.

La comarca

La comarca és una entitat local de caràcter territorial.

La vegueria

La vegueria està constituïda per una agrupació de municipis.

Un cas singular, la Vall d’Aran

El 2015 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de règim especial de l’Aran, que reconeix la realitat nacional occitana.

Els organismes supramunicipals

Els organismes d’administració supramunicipal són una conseqüència del creixement accelerat de la ciutat i dels processos d’urbanització, que generen problemes comuns i demanen respondre coordinades.

                                                                                                                                    Xavi Garcia i Jordi Prades